miércoles, 4 de enero de 2012

Solo un puñado de letras

(Y me perdonaréis que ahora escriba en catalán.)


Et recordo. Recordo perfectament la darrera vegada que vaig gaudir d'aquesta cançó... Recordo el meu vestit, recordo la teva corbata, ho recordo tot. La teva olor, el teu somriure quan em vas treure de la mà per ballar-la plegats. Estaves tan guapo, que et vaig dir que si la núvia no volia ja m'hi casava jo! Recordo que vam acabar cridant aquesta cançó amb els pulmons plens. Abraçats. Només tu i jo. Va ser un dia especial. Tots érem feliços. No he tornat a viure un dia com aquell. Ho recordo.

Demà faries 36 anys, i sortiriem a liar-la molt grossa per la ciutat. La nit de reis, nosaltres érem els amos. Obrir els regals amb la ressaca de la nit anterior pagava la pena. Quines nits de bogeria... Ens ho passàvem bé tots junts. Com canvien les coses. Ja veus.

Ja no hi ha ningú que faci competis amb mí per a trobar el grup de música més goticarro del planeta, ni la cançó dels 80 més molona del món mundial, ni el vídeo més escandalós del metaleo, com aquell de Cradle on les violinistes japos es tallen les venes amb fulles d'afaitar. Què cabrón. Sempre guanyaves tu. Quina ràbia. Però els meus mòbils sempre éren més guais que els teus. Toma, toma. Buah, fliparies amb els d'ara. Ja t'imagino. T'explicaria tantes coses...

No t'oblido Lluís. I et trobo a faltar, amic meu. Així que continuaré la tradició, com faig des de fa ja 5 anys. Sortiré i m'emborratxaré pels dos, no t'amoïnis. Sola o acompanyada per gent que no té ni idea del perquè de les meves ànsies aquesta nit. M'és del tot igual. Celebraré haver-te conegut tot i haver-te perdut tan tràgicament, un dia com avui. Brindaré per estar viva i poder fer tot allò que tu ja no pots. Perquè la vida és injusta, però sembla que té ganes de que jo la visqui, així que ens veurem més endavant, d'acord? Espera'm a l'infern, guapo, que hi aniré de cap. Amb aquell vestit vermell que tant et va agradar. Ideal.

Així que ja et pots anar preparant, nen, que res més importa...


(Ya está, solo han sido un puñado de letras.)

7 comentarios:

  1. Es un texte preciòs, Charlotte.

    Avui no et mollaré cap animalada de las meves, així que un beso per tú i un brindis al cel, o a l'infern, pel teu amic.

    El que importa és no oblidar.

    ResponderEliminar
  2. Los sentimientos no entienden de lenguas, lo he entendido hasta yo.

    Un abrazo!

    ResponderEliminar
  3. Bufff, nena, gallina de piel...qué puto es todo esto a veces, no hay nadie que lo comprenda.
    Querer pese a todo, lo único real.

    Kisses profundos.

    ResponderEliminar
  4. Pèrdues, pèrdues, pèrdues... i de tant en tant una troballa. Si algú em dediqués unes paraules, només paraules o lletres o sentiments o..., em regiraria des d'on fos.

    Un grapat de paraules IMPRESSIONANT.

    ResponderEliminar
  5. Uffff. Demolidor. I són ferides que mai no es curen ... una putada.

    M'has posat els pèls de punta. Molts petons reina. I surt a cremar el que hagis de cremar ...

    ResponderEliminar
  6. Estic convençut que Lluís s'emportarà una sorpresa si et veu entrar abans d'hora, encara que vagis preciosa amb el teu vestit vermell. No tinguis pressa, recorda-ho i diverteix.

    ResponderEliminar
  7. Uix... Agradezco esas respuestas en catalán, un detalle.

    Besos a todos y todas.

    ResponderEliminar

Quizás también te puede interesar:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...